Durant els darrers mesos de la guerra, el Correccional General de Dones es va anar descongestionant fins arribar a les cinc-centes recluses. La darrera estadística mensual oficial, la de 1939, va quedar interrompuda a partir del dia 19 de gener, una setmana abans de l’ocupació de la ciutat per les forces insurreccionals, amb 527 preses.
Les preses, tanmateix, van continuar tancades fins al matí del 26 de gener –el mateix dia de l’ocupació oficial de la ciutat- quan Marcel Junod, delegat de la Creu Roja Internacional, va intervenir per a evacuar-les. La seva intervenció, sol·licitada per la directora Isabel Peyró, va ser decisiva a l’hora de resoldre la situació d’ impasse d’aquells moments, quan la presó es trobava envoltada per familiars de les recluses decidits a impedir qualsevol trasllat de darrera hora a mans de l’exercit republicà ja en retirada.
Tres dies després, el diumenge 29 de gener, ingressava la primera dona, inaugurant una cascada d’ingressos fruit de detencions a mans d’ agents del SIPM (Servei d’Informació Político-Militar), falangistes i policies: sols durant el mes de febrer se’n van fer 471, i 572 el març.
Excepte per la permanència d’unes poques funcionàries en procés de depuració, la presó va passar a ser gestionada per un director accidental –que depenia de la Presó Model- i d’una plantilla de Filles de la Caritat de Sant Vicenç de Paül, el nombre de les quals a finals de 1940 ascendiria a dotze.
Gràcies al llibre d’entrades de la presó de 1939, sabem que entre el vint-i-nou de gener de 1939 i el sis d’ octubre, es van registrar un total de 3.267 ingressos. Al pic màxim de població penal s’hi va arribar el disset d’agost de 1939, amb 1.806 dones i quaranta-tres infants, en un espai concebut per a cent persones.
El llibre d’ entrades ens revela les dades bàsiques d’aquestes dones, en un ventall divers format principalment per dones de classe treballadora, tant de medi rural –pageses, jornaleres- com principalment urbà: obreres industrials, treballadores del servei domèstic, venedores, costureres, porteres, telegrafistes, guardabarreres de tren…
La documentació recull a una metgessa, la internacionalista judeo-alemanya Carlotta Margolin, antiga “presa antifeixista” de 1937, que va tornar a ser detinguda dos vegades més -1939 i 1940-, així com a una “catedràtica de Física”, Asunción Macías, separada definitivament del servei l’any següent.
El col·lectiu de docents va ser un dels més nombrosos de la presó, amb 28 mestres nacionals i una inspectora de primer ensenyament empresonades el 1939, i així mateix va passar amb el d’infermeres, cinquanta entre el 29 de gener i el 6 d’octubre de 1939.
El de funcionàries de Presons va resultar també molt afectat amb un total de 27 ingressos: pràcticament tota la plantilla dels centres de Les Corts i Sabadell nomenada durant la guerra mitjançant concurs, en nomenaments que havien quedat anul·lats de manera implícita amb la “liquidació” del règim autonòmic decretada formalment l’abril de 1938.
Va ser, tanmateix, el col·lectiu de porteres el més castigat amb la presó, amb 107 ingressos. En una situació de guerra com la viscuda, porteres i porters havien estat mobilitzats per a vigilar els immobles i ajudar a la identificació de persones perseguides. Quan es va girar la truita, van caure víctimes de les denúncies de nombrosos inquilins.
L’any 1939 hi va haver també alcaldesses i regidores empresonades: la mestra Joana Matia Borau, del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC), que va encapçalar el consistori d’ Alpens (Barcelona) el 1936, i la que va ser la primera regidora de L’Hospitalet de Llobregat, Justa Goicoechea Mayayo, d’Esquerra Republicana de Cataluya (ERC).
I fins i tot dos pelotaris, Juanita Nieto y Daniela Manero, d’una època en la que les jugadores de pilota basca figuraven entre les primeres esportistes femenines professionals.
Fuentes: ARXIU NACIONAL DE CATALUNYA (ANC), Fons 200, Centre Penitenciari de Dones de Barcelona (CPDB), Llibre de registre de filiacions, UC 6865, 1939; ARXIU MUNICIPAL ADMINISTRATIU (AMA). Distrito III. Tomo 45. Fulla 229. 1940; Llei de 5 d'abril de 1938 (BOE, 8-4-1938).
JUNOD, M. (1963): Le troisième combattant. Paris; HERNÁNDEZ HOLGADO, F. (2011): La prisión militante. Las cárceles franquistas de mujeres de Barcelona y Madrid (1939-1945), Universitat Complutense de Madrid, Tesi Doctoral; Valentín, M. (2014): “El exilio judeoasquenazí en Barcelona (1933-1945): Un rompecabezas que pide ser resuelto”, en http://mozaika.es/magazine/el-exilio-judeoasquenazi-en-barcelona-1933-1945-un-rompecabezas-que-pide-ser-resuelto/ [2020.01.06]; NEGRÍN-FAJARDO, O. (2006): “La depuración del profesorado de los Institutos de Segunda Enseñanza. Relación de los expedientes resueltos por el Ministerio de Educación Nacional (1937-1943)”, en Historia de la Educación, 25 (24): 503-542; DE PRADO HERRERA, M. L. (2019): “Universitarias en salamanca en el primer tercio del siglo XX: cuantificación y perfiles”, en Culture & History Digital Journal, 8 (1), doi: https://doi.org/10.3989/chdj.2019.005; NIELFA, G. (Coord.) (2915): Mujeres en los gobiernos locales. Alcaldesas y concejalas en la España contemporánea. Madrid; ARNAU, A. y VALL JOSEP (2019): “Justa Goicoechea. Primera regidora de L’Hospitalet”. Fundació Josep Irla, http://irla.cat/publicacions/justa-goicoechea-hospitalet/ [2020.01.06].
