En les fotografies que descriuen el treball als taller tèxtils o a la granja-hort de les Corts, la discreta presència d'una monja al fons no informa de la vertadera realitat d'un règim de treball fet en condicions penoses i que, a través de la venda de productes agrícoles i de tasques, reportava beneficis sucosos a l'orde religiosa de torn.
Els tallers amb maquinària tèxtil es van organitzar de manera tardana a les presons de dones per recluses que redimien pena: pel cas de les Corts, va caldre esperar fins a començament de la dècada de 1950. No per casualitat les fotografies dels tallers tèxtils que figuren a les Memòries del Patronat per a la Redempció de Penes pel Treball pertanyen a la darrera època de la presó barcelonina. Al contrari que a les presons masculines, i en una mostra més de discriminació de la dona, els tallers mecanitzats que s'obriren a les presons de dones foren tan escassos com tardans.
Nogensmenys hi existia un treball de costura molt més estès i gens publicitat pel règim que feien les preses de manera informal, per mantindre's a elles i als seus familiars, mitjançant la venda a l'exterior. Una pràctica laboral de la qual hom no ha conservat cap fotografia. Els testimonis, altrament, evoquen la imatge del pati i les sales de les Corts plenes de recluses cosint durant llargues hores per sobreviure i de passada mantenir als familiars.
