És un lloc de memòria públic, obert, dinàmic i de qualitat, concebut des de la perspectiva feminista i de memòria que ha acompanyat el procés ciutadà promotor de la construcció.
És una fita en la reivindicació i la construcció d'un espai de memòria dedicat a les preses de les Corts, i proposa la continuïtat i el creixement d'una xarxa cívica en els usos del monument.
Sobre una base trapezoïdal de basalt gris fosc, s’alcen els cinc tòtems característics derivats del monument provisional, construïts en acer inoxidable arenat mat, amb les paraules "Dones" i "Presó" superposades a la imatge ja icònica de l’etapa franquista de la presó, la fotografia de Carlos Pérez de Rozas de 1944
Els tòtems, juntament amb la nova plantació de Cercis Siliquastrum -arbre de floració primaveral- i les lluminàries troncocòniques, projecten l'espai verticalment, integrant-lo amb les copes dels plàtans -Platanus Hispanica- i, en segon pla, amb l'edificació, preexistents a l'àrea.
Componen l’element central del monument sis pedres d’escullera, de mida, textura, color i morfologia diferents. Cada una posseeix una significació determinada, tant per la realitat històrica que representa como per l’entitat o associació memorialista que l’ha produïda.
Si, per una banda, cada pedra contribueix a singularitzar allò que va representar la presó de dones de Les Corts en subratllar-ne un aspecte concret, per altra banda s'erigeix en pretext per conèixer altres memòries també en procés de recuperació.
El Monument - Espai de Memòria Presó de Dones de Les Corts fou finalment inaugurat el 14 de desembre de 2019, amb la presència de l'alcaldessa de Barcelona i altres representants municipals, del districte i associacions veïnals i memorialistes.
La cerimònia va comptar amb una intervenció de dansa a càrrec d’Arantza López Medina i d’Alba Barral, de La Caldera, així com unes lectures per part de la Taula de Dones de Les Corts. Els textos escollits foren Fràgils muralles, de Maria Àngels Anglada; Dona, de Marta Pérez; un fragment de Cárcel de Mujeres, de Tomasa Cuevas; i el poema Llibertat, de Joan Margarit.
