Només tres fotografies han estat extretes de publicacions oficials del règimen: la vista panoràmica de la presó amb el jardí i l'estany en primer pla; la de l'entrada de la presó en què poden veure's les antigues palmeres que la flanquejaven; i la vista interior de la sala reservada a les preses mares. La freqüent presència en les diverses Memòries anuals del Patronat de Redempció de Penes pel Treball s'explica per la intenció del règim de projectar una imagen intemporal i gairebé idíl·lica del recinte.
Concretament, la fotografia de l'entrada amb les palmeres presenta un aspecte que aconseguiria d'enganyar a un bon nombre de preses que hi ingressaven per primera vegada. Quan l'any 1942 l'anglesa Mavis Bacca Dowden va entrar a les Corts acusada d'espionatge, també es va deixar enganyar per aquest aspecte idíl·lic, tan diferent de la realitat que disimulava, segons que va explicar ella a les seves memòries (Acusada d’espia a la Barcelona franquista 1939/1943. Barcelona. Pòrtic.1994, pàg. 170).
La tercera fotografia és l'única publicitada de la sala de les preses mares de les Corts. A partir de 1940 -Ordre del 30 de març- va restar fixada en tres anys l'edat màxima a la qual els infants podien romandre a la presó amb les mares. Les Memòries del Patronat no recollien el nombre d'infants dins la presó, amb la qual cosa no és possible de calcular cap xifra per aquesta època. Gràcies al llibre d'actes de la Junta de Disciplina sabem, no obstant això, que a l'octubre de 1940 -quan les condicions d'amuntegament no eren tan greus com el 1939- el nombre d'infants a les Corts arribava a quaranta-quatre.
