El testimoni d’Albert Pueyo (Barcelona, 1936) és el d’un nebot de presa política. La seva tia per part de pare, Clara Pueyo Jornet, va ser una militant comunista que es va haver d’exiliar a França al 1939, d’on va tornar poc després per reprendre l’activitat política. Fou detinguda a Barcelona l’any 1941 per la seva participació en la reconstrucció del PSUC en els durs anys de la postguerra, juntament amb altres companyes com Soledad Real i Isabel Imbert.

Al juny de 1943, Clara Pueyo es va escapar de la presó de Les Corts, gràcies a l’operació dissenyada des de la presó Model per la direcció del PSUC, que també estava empresonada i havia fugit uns dies abans. Els records de l’Albert es refereixen a les comptades ocasions en que, essent un nen, acompanyava la seva mare a visitar la seva tieta Clara, fins que un dia els van comunicar que s’havia escapat. Mai més van tornar a saber res d’ella.

Del seu pare, Armand, germà de la Clara, l’Albert no conserva cap record. Exiliat a França després de l’esclat de la Segona Guerra Mundial, l’Armand va ser fet presoner per les tropes alemanyes. No va ser fins el 1952 quan la família es va assabentar que havia estat exterminat al camp de concentració de Gusen, després d’haver estat al camp de Mauthausen, el 16 de maig de 1941.

La infància de l’Albert va transcórrer entre Caldes de Montbui i Barcelona. Conserva molts bons records el col•legi municipal on va estudiar de 1944 a 1948, el Grup Escolar Baixeres, a la Via Laietana: un petit oasi de llibertat enmig de la postguerra franquista. El 1948 va entrar a l’Escola Industrial de Barcelona, d’on va sortir amb dinou anys per anar a treballar a una empresa multinacional, a la que s’hi va estar un total de vint-i-sis. El novembre de 2008, acompanyat del seu fill, l’Albert va visitar el camp de Mauthausen, a Àustria.