Obrera tèxtil de la famosa fàbrica de la Sedeta, al barri barceloní de Gràcia, Isabel Vicente va ingressar en la presó franquista de les Corts el febrer del 1940 juntament amb Maria González, Maria Domènech i les germanes Teresa i Maria Hernández. Tenia vint-i-dos anys i havia participat en la primera xarxa clandestina del PSUC una vegada acabada la guerra. Fou condemnada a dotze anys de presó i va romandre a les Corts fins el 1947.

Reincorporada a la feina militant i detinguda unes quantes vegades, va tornar a les Corts per temporades més curtes: una d'elles, el 1951, per la seva participació sindical en la popular vaga de tramvies de Barcelona. El seu darrer ingrés va ser el 1958. Aleshores ja s'havia desmantellat la presó de les Corts i Isabel fou enviada per uns mesos a un pavelló habilitat per a dones a la presó Model d'homes, quan encara no existia la presó de la Trinitat.

El 1968 va participar en la fundació del Comitè d'Ajuda a Presos “Solidaritat”, i alguns anys després en l'Associació Catalana d'Ex-presos. En les eleccions generals del 1977 fou candidata del PSUC per la circumscripció de Barcelona. Va morir el 21 de març de l'any 2000.