La Segona Guerra Mundial. Suïcidi de Jenny Kehr

1942 desembre

A partir del maig de 1940, a Les Corts va començar a arribar un nombre cada vegada més gran d‘estrangeres detingudes per “pas de fronteres”, procedents directament de la frontera o traslladades des de la presó de Figueres (Girona).

La majoria d’elles eren jueves centreeuropees -alemanyes, austríaques, poloneses-, de religió “israelita”, com es feia constar en els registres d’entrada. Gairebé totes hi figuraven com a “transeünts” o “sense domicili conegut” i venien fugint de la guerra i de l’ocupació nazi. Cap al 1942, les poloneses eren majoria (23), i aquest fet es podria explicar com una com una tàctica utilitzada per jueves i perseguides polítiques la ciutadania original de les quals havia estat anul·lada pels nazis.

 

 

Potser va ser aquest el cas de la jueva alemanya Jenny Kehr Lazarus, detinguda a Lleida, prop de la frontera, l’octubre de 1942.

Jenny havia escapat del camp francès de Gurs i havia travessat la frontera espanyola de manera clandestina. Després d’un llarg periple de presons -Seu d’ Urgell, el camp de concentració de Miranda de Ebro, Logroño, Lleida- havia anat a raure a Les Corts amb l’ordre del Governador Civil de Lleida de ser expulsada cap a França. Ingressada la matinada de l’11 de desembre, al matí següent va aparèixer penjada amb el seu cinturó.

La versió coincideix amb l’aportada per la llibertària Rosa Mateu Segalés, presa destinada a oficines en aquells dies. segons el relat de Rosa transmès a la seva filla, Enriqueta Borràs, una d’aquelles jueves “poloneses” va arribar traslladada de matinada i, a causa del tard que era, van decidir esperar  fins al matí següent per a fitxar-la. Al matí, quan Rosa va anar a buscar-la, es va trobar que s’havia penjat a a les dutxes. En la documentació de la presó no hi ha cap registre de Jenny Kehr. Segons Enriqueta, en el seu record, les preses van idear un cobretaula de punt, de complicat disseny, que van batejar amb el nom de “El polonès”.

 

De la presència de poloneses a Les Corts l’any 1942 també en va donar compte el testimoniatge de la violinista anglesa Mavis Bacca Dowden, empresonada sota l’ acusació d’ espionatge. Mavis havia estat col·laborant amb una xarxa clandestina d’ajuda als soldats aliats que havien fugit a través dels Pirineus.

Fervent catòlica, va recordar a les seves memòries la frase que li va dirigir una Filla de la Caritat el dia del seu ingrés, quan li va confiscar un paquet de cigarretes: “Aquí dins res us pertany a part d’allò que hàgiu menjat i no sempre, perquè és probable que ho vomiteu”.

Fonts: ARXIU HISTÒRIC DE GIRONA (AHG). Expedients de frontera, Legajo 12, Exp. 357; ARXIU NACIONAL DE CATALUNYA (ANC),  Fons 200, Centre Penitenciari de Dones de Barcelona (CPDB), Llibre de registre de filiacions, UC 6559.

CALVET, J. (2008): Les muntanyes de la llibertat. El pas dels evadits pels Pirineus durant la Segona Guerra Mundial, 1939-1944. Barcelona; HERNÁNDEZ HOLGADO, F. (2011): La prisión militante. Las cárceles franquistas de mujeres de Barcelona y Madrid (1939-1945), Universidad Complutense de Madrid,  Tesi Doctoral;  SALA ROSE, R. (2011). La penúltima frontera. Fugitivos del nazismo en España. Barcelona; i ponència a les Jornadas de Debat La presó invisible, segona sesió, 9-10-2012; BORRÁS MATEU, E. (2004): ¿Qué pasó con los niños desamparados en la guerra? Barcelona; BACCA DOWDEN, Mavis (1991): Spy-jacked! A Tale of Spain. Horsham. Pulborough. SMH Books, y (1994): Acusada d’espia a la Barcelona franquista 1939/1943. Barcelona. Pòrtic; El sumari de Jenny Kehr, el suïcidi per fugir del nazisme, en Generalitat de Catalunya. Calaix [consulta: 01/06/2022]; Fugint de l’Holocaust. Jenny Kehr, en Museu d’História de Catalunya. Exposició [consulta: 01/06/2022].