Fuga d'Adelaida Abarca i Ángela Ramis

1946 March

En aquells dies les preses polítiques eren minoria enfront de les condemnades per delictes comuns, com a conseqüència del devessall de decrets de llibertat condicional que van culminar en el Decret del 9 d’octubre de 1945. Per a tota Espanya, al juliol de 1946 els efectes d’aquest darrer decret s’havien traduït en les següents xifres: 4.039 preses comunes enfront de 1.219 preses polítiques, prop de quatre vegades més.  

Malgrat aquesta diferència numèrica, les preses polítiques continuaven dormint i fent vida en sales separades de les preses comunes. Segons la militant comunista Isabel Vicente, en un espai ja descongestionat, les preses polítiques ocupaven en aquells temps llocs clau -oficina de règim, comunicacions, paquets- i càrrecs com claueres, manaires, voceadoras... Aquest fet els permetia, malgrat la vigilància a la que estaven sotmeses per part de les Filles de la Caritat,  entrar premsa i informacions de l’exterior així com també mantenir reunions, discussions i activitats d’ autoformació política i cultural.

Era la mateixa situació que descrivien altres preses polítiques, des de comunistes com Teresa Hernández i Tomasa Cuevas fins a llibertàries com Rosita Mateu i Antonia Martínez, aquestes darreres encarregades respectivament de l’oficina i de la porteria els anys 1946 i 1947.

Una prova d’aquest alt grau de coordinació va ser que hi va haver alguna fuga intentada amb èxit. Dos anys després de l’espectacular fuga de la comunista Clara Pueyo al juny de 1943, el PSUC (Partit Socialista Unificat de Catalunya) va decidir l’evasió d’Adelaida Abarca, Deli, que portava ja prop de sis anys  a la presó, i d’Ángela Ramis, sobre la que pesava una petició de condemna de mort. 

Ángela tenia un càrrec a comunicacions i paquets i Deli, com a mecanògrafa que era, un de confiança a l’oficina, des d’on podia traspaperar, alterar o destruir documents en benefici de les seves companyes. Tomasa Cuevas, que acabava de sortir de Les Corts després de la seva segona detenció a l’abril de 1945, va fer d’ enllaç entre Deli i el partit. Deli va preparar un full de sortida segellat a nom de dues dones empresonades per prostitució i la nit del 14 de març de 1946 va sortir per la porta de la presó en companyia d’Ángela. Les dues vas travessar la frontera pels passos de muntanya dels Pirineus.

Poc abans de l’ evasió d’Adelaida Abarca i Ángela Ramis s’ havia fugat Victòria Pujolar, a l’estació de tren de Barcelona,  aprofitant una distracció dels guàrdies civils que la conduïen juntament amb dos companyes més. Molt de temps després, ja als anys setanta, i com van fer Deli i Ángela, Victòria relataria la seva aventura a la Tomasa, la seva germana de presó. Les tres fugades apareixen a la fotografia contigua posant a Toulouse, en 1946.

 

 

Fonts:

ARXIU MUNICIPAL ADMINISTRATIU (AMA). Distrito III. Barrio 16. sección 51. 1945; ARCHIVO HISTÓRICO DEL PCE (AHPCE). Informes del interior, sig. 195-196. “Informe de Adelaida Abarca Izquierdo sobre las cárceles de Ventas, Gerona y Les Corts”, Toulouse, mayo-junio de 1946.

PRESIDENCIA DEL GOBIERNO. INSTITUTO NACIONAL DE ESTADÍSTICA (1946): Anuario Estadístico de España (1945-1946). Madrid; CUEVAS GUTIÉRREZ, T: Cárcel de mujeres, vol. II (1985), Barcelona; y Testimonios de mujeres en las cárceles franquistas (2004). Huesca; BORRÁS MATEU, E. (2004): ¿Qué pasó con los niños desamparados de la guerra?. Barcelona; MARTÍ PUIG, M. (2018): Matillde Escuder. Maestra libertaria y racionalista. Una historia de vida. Castelló de la Plana; HERNÁNDEZ HOLGADO, Fernando (2011):  La prisión militante. Las cárceles franquistas de mujeres de Barcelona y Madrid (1939-1945), Universidad Complutense de Madrid, Tesis DoctoraL; video Victoria Pujolar Amat. Diari Íntim (2022).